Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores

dialnet-ar-18-ART0000190869

dialnet

Dialnet

Dialnet AR

Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 5, 2007, pags. 413-445

Spanish

En l'actualitat, les institucions jurídiques de protecció pública dels menors estan regulades en normes dictades a l'empara del títol competencial legislació civil. En aquest treball s'exposen les raons per les quals això ha estat així. El legislador català va seguir el camí que, poc abans, havia traçat el legislador estatal; de fet, el legislador estatal a través d'aquesta via buscava, i en bona part ho va aconseguir, unificar, uniformar i incorporar la regulació d'aquesta matèria al denominat Dret comú. Aquest procés de "civilització" d'una activitat de naturalesa administrativa ha plantejat distorsions, des d'una certa disminució de les garanties dels ciutadans davant l'Administració fins una inseguretat jurídica notable. Per això seria procedent desfer el camí recorregut i tornar a ¿administrativitzar¿ l'actuació de les administracions en matèria de protecció de menors. És el moment oportú de fer-ho. Ara és en marxa a Catalunya un procés de reforma de la legislació en matèria de protecció pública dels menors. Per una banda, en el marc del Departament de Justícia, s'elabora l'avantprojecte de llei pel qual s'aprovarà el llibre segon del Codi civil de Catalunya, en què es regula la protecció dels menors. Paral·lelament, en el Departament d'Acció Social i Ciutadania s'ha iniciat el procés per dictar una nova Llei reguladora de la infància i l'adolescència. En aquests textos legals es regularan, doncs, les institucions públiques i privades de protecció dels menors i se n'establirà el règim jurídic. Al Codi civil haurien de quedar regulades les institucions juridicoprivades de protecció dels menors, a l'empara del títol competencial legislació civil (art. 129 EAC). En canvi, les institucions juridicopúbliques de protecció dels menors haurien de regular-se en normes administratives, a l'empara del títol competencial serveis socials i protecció pública de menors (art. 166 EAC). Això no obstant, en la mesura que les institucions privades i públiques de protecció de menors s'interrelacionen, una i altra normatives hauran de complementar-se. Res a dir que una llei civil contingui normes administratives; aquest no és el problema. La qüestió és establir amb claredat el règim jurídic de les institucions juridicopúbliques de protecció de menors. L'actuació de l'Administració en matèria de protecció pública de menors ha de quedar sotmesa al Dret administratiu, en la mesura que l'Administració actuï com a poder públic, és a dir, en exercici de les prerrogatives que l'ordenament li reconeix per satisfer interessos públics, com ara la protecció de la infància.

Article

Palma del Teso, Angeles de

Palma del Teso, Angeles de
Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores

Palma del Teso, Angeles de

Palma del Teso, Angeles de

Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores

Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores

Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores

Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores

Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menores

las competencias de la generalitat de cataluña en materia de protección pública de menores

Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics

2007

https://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2478830

1709707377282908160

dialnet-ar-18-ART00001908692016-09-15Las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de protección pública de menoresPalma del Teso, Angeles deEn l'actualitat, les institucions jurídiques de protecció pública dels menors estan regulades en normes dictades a l'empara del títol competencial legislació civil. En aquest treball s'exposen les raons per les quals això ha estat així. El legislador català va seguir el camí que, poc abans, havia traçat el legislador estatal; de fet, el legislador estatal a través d'aquesta via buscava, i en bona part ho va aconseguir, unificar, uniformar i incorporar la regulació d'aquesta matèria al denominat Dret comú. Aquest procés de "civilització" d'una activitat de naturalesa administrativa ha plantejat distorsions, des d'una certa disminució de les garanties dels ciutadans davant l'Administració fins una inseguretat jurídica notable. Per això seria procedent desfer el camí recorregut i tornar a ¿administrativitzar¿ l'actuació de les administracions en matèria de protecció de menors. És el moment oportú de fer-ho. Ara és en marxa a Catalunya un procés de reforma de la legislació en matèria de protecció pública dels menors. Per una banda, en el marc del Departament de Justícia, s'elabora l'avantprojecte de llei pel qual s'aprovarà el llibre segon del Codi civil de Catalunya, en què es regula la protecció dels menors. Paral·lelament, en el Departament d'Acció Social i Ciutadania s'ha iniciat el procés per dictar una nova Llei reguladora de la infància i l'adolescència. En aquests textos legals es regularan, doncs, les institucions públiques i privades de protecció dels menors i se n'establirà el règim jurídic. Al Codi civil haurien de quedar regulades les institucions juridicoprivades de protecció dels menors, a l'empara del títol competencial legislació civil (art. 129 EAC). En canvi, les institucions juridicopúbliques de protecció dels menors haurien de regular-se en normes administratives, a l'empara del títol competencial serveis socials i protecció pública de menors (art. 166 EAC). Això no obstant, en la mesura que les institucions privades i públiques de protecció de menors s'interrelacionen, una i altra normatives hauran de complementar-se. Res a dir que una llei civil contingui normes administratives; aquest no és el problema. La qüestió és establir amb claredat el règim jurídic de les institucions juridicopúbliques de protecció de menors. L'actuació de l'Administració en matèria de protecció pública de menors ha de quedar sotmesa al Dret administratiu, en la mesura que l'Administració actuï com a poder públic, és a dir, en exercici de les prerrogatives que l'ordenament li reconeix per satisfer interessos públics, com ara la protecció de la infància.Legal institutions for the public protection of minors are at present regulated by regulations enacted as civil legislation. This study looks at the reasons why this was the case. Catalan legislators continued down the road that Spanish state legislators had travelled beforehand. In fact, by this means Spanish state legislators sought, and to a large extent succeeded in, unifying, standardising and including the regulations in this area into common law. This process of "making civil" a task of the government had created distortions, ranging from some decreases in citizen's guarantees when dealing with the Government to considerable legal uncertainty. That is why it would be wise to retrace our steps to make the government's work in terms of the protection of minors more administrative. It is the right time to do so. A process reforming the legislation for public protection of minors is now under way in Catalonia. First, the Department of Justice is producing a draft law which will approve the second book of the Catalonia Civil Code, which regulates the protection of minors. At the same time, the Department of Social Action and Citizenship has begun the process to enact a new Law regulating childhood and adolescence. These legal texts will therefore regulate the public and private institutions protecting minors and a legal regime will be established for them. The Civil Code should regulate the legal/private institutions for the protection of minors, under the jurisdiction of civil legislation (art. 129 of the Statute of Autonomy of Catalonia). However, the legal and public institutions for the protection of minors should be regulated within a governmental framework, as social services and public protection of minors (art. 166 of the Statute of Autonomy of Catalonia). Despite this, to the extent that the private and public institutions for the protection of minors are interrelated, the two regulations must complement each other. This is beside the fact that a civil law contains administrative regulations; this is not the problem. The issue is clearly establishing the legal regime of the legal/public institutions for the protection of minors. The Government's work in terms of the public protection of minors must be subject to administrative law, insofar as the Government acts as a public authority, i.e. by exercising the prerogatives that the regulation confers on it to satisfy public interests, such as the protection of children.Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics2007text (article)application/pdfhttps://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2478830(Revista) ISSN 1886-2632Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 5, 2007, pags. 413-445spaLICENCIA DE USO: Los documentos a texto completo incluidos en Dialnet son de acceso libre y propiedad de sus autores y/o editores. Por tanto, cualquier acto de reproducción, distribución, comunicación pública y/o transformación total o parcial requiere el consentimiento expreso y escrito de aquéllos. Cualquier enlace al texto completo de estos documentos deberá hacerse a través de la URL oficial de éstos en Dialnet. Más información: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI | INTELLECTUAL PROPERTY RIGHTS STATEMENT: Full text documents hosted by Dialnet are protected by copyright and/or related rights. This digital object is accessible without charge, but its use is subject to the licensing conditions set by its authors or editors. Unless expressly stated otherwise in the licensing conditions, you are free to linking, browsing, printing and making a copy for your own personal purposes. All other acts of reproduction and communication to the public are subject to the licensing conditions expressed by editors and authors and require consent from them. Any link to this document should be made using its official URL in Dialnet. More info: https://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI