El valencià en 25 anys (II): percepcions i valoracions

En aquest article volem mostrar com ha anat canviant amb el temps l�opinió dels valencians sobre l�ús que, en general, es feia del valencià en el moment en què es realitzava l�enquesta i en relació amb el passat. Ens basem en les enquestes sobre el coneixement i ús del valencià que realitza periòdic... Deskribapen osoa

Egile nagusia: Casesnoves Ferrer, Raquel
Formatua: Artikulua
Hizkuntza: Katalana
Argitaratua: Generalitat de Catalunya: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2013
Gaiak:
ús
Sarrera elektronikoa: http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=4353280
Etiketak: Erantsi etiketa bat
Etiketarik gabe, Izan zaitez lehena erregistro honi etiketa jartzen!
Azalaren irudirik gabe QR Kodea
Gorde:
Laburpena: En aquest article volem mostrar com ha anat canviant amb el temps l�opinió dels valencians sobre l�ús que, en general, es feia del valencià en el moment en què es realitzava l�enquesta i en relació amb el passat. Ens basem en les enquestes sobre el coneixement i ús del valencià que realitza periòdicament el Servici d�Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES). Ens centrarem molt particularment en el període comprès entre l�any 1995, un any d�especial importància pel canvi de govern autonòmic, i 2010, l�últim any del qual disposem dades que encara no han estat suficientment difoses. Partim de la hipòtesi que la majoria de la població valenciana és ben conscient que el valencià s�usa menys que abans i que, tal vegada per això, ha acabat conformant-se amb una situació que en algunes regions ja podem qualificar de crítica, adaptant-hi alhora les expectatives que tenen sobre el futur del valencià. Més enllà de l�evolució, però, també volem donar a conèixer una caracterització singular i original dels valencians segons les seves opinions l�any 2010. La descripció d�aquests tipus de valencians ens permetran observar les característiques socials i demogràfiques més rellevants que tenen les persones contràries a una major extensió del valencià, així com les que suporten el procés de recuperació del valencià i en demanen nivells més alts d�ús.