El llenguatge judicial des d´una perspectiva comparada i plurilingüe

El llenguatge judicial és el més característic dels llenguatges jurídics. De fet, els jutges fan coses amb paraules o, més precisament, els jutges fan coses amb casos. Aquest estudi duu a terme una anàlisi comparada del llenguatge judicial que utilitza l�anglès, el francès i l�espanyol. A tal efecte... Deskribapen osoa

Egile nagusia: Ordóñez Solís, David
Formatua: Artikulua
Hizkuntza: Gaztelania
Argitaratua: Generalitat de Catalunya: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2013
Gaiak:
Sarrera elektronikoa: http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=4353048
Etiketak: Erantsi etiketa bat
Etiketarik gabe, Izan zaitez lehena erregistro honi etiketa jartzen!
Azalaren irudirik gabe QR Kodea
Gorde:
Laburpena: El llenguatge judicial és el més característic dels llenguatges jurídics. De fet, els jutges fan coses amb paraules o, més precisament, els jutges fan coses amb casos. Aquest estudi duu a terme una anàlisi comparada del llenguatge judicial que utilitza l�anglès, el francès i l�espanyol. A tal efecte, combina una investigació lexicogràfica amb un enfocament institucional. En la primera part es fa una anàlisi lingüística i s�ofereix una breu presentació institucional de nou tribunals suprems dels Estats Units, el Regne Unit, França, Espanya i Europa, tal com s�expressen en els idiomes que són objecte d�anàlisi. L�examen lingüístic inclou qüestions terminològiques comparades significatives des del punt de vista judicial (court/cour/corte; rule of law/l�empire de la loi/estado de derecho; privacy/vie privée/intimidad). Els aspectes institucionals es basen en tres idees que demostren com el llenguatge judicial depèn de la manera en la qual se seleccionen els jutges, de l�estil d�argumentar que utilitzen els tribunals i de les pròpies sentències. Les diferents maneres de pronunciar una sentència determinen la idiosincràsia de cada tribunal. Per això, no és el mateix deliberar en secret que fer-ho obertament, pronunciar-se mitjançant una sola sentència en nom del tribunal o que cada jutge expressi la seva pròpia actitud (una opinió per cada jutge, o només els vots discrepants o concurrents en relació amb l�opinió de la majoria). La segona part aborda una anàlisi empírica de nou sentències dictades pels tribunals elegits. A tal efecte s�elaboren nou taules amb aquells termes que provarien els aspectes distintius de les diferents sentències de cada tribunal, en cada un dels idiomes emprats i reflectint un determinat context polític, legal i cultural.