Anàlisi del potencial de la custòdia fluvial a Catalunya i propostes d'innovació

La necessitat de millorar la conservació dels espais aquàtics d�aigua dolça ha obligat a superar la tradicional actuació de l�Administració, per actuar, també, en els espais naturals privats. La intervenció de nous actors com el propietari dels terrenys i la societat civil, a través de les entitats... Deskribapen osoa

Egile nagusia: Recordà Cos, Jordi
Formatua: Artikulua
Hizkuntza: Katalana
Argitaratua: Universitat Rovira i Virgili: Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) 2011
Gaiak:
Sarrera elektronikoa: http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=3830698
Etiketak: Erantsi etiketa bat
Etiketarik gabe, Izan zaitez lehena erregistro honi etiketa jartzen!
Azalaren irudirik gabe QR Kodea
Gorde:
Laburpena: La necessitat de millorar la conservació dels espais aquàtics d�aigua dolça ha obligat a superar la tradicional actuació de l�Administració, per actuar, també, en els espais naturals privats. La intervenció de nous actors com el propietari dels terrenys i la societat civil, a través de les entitats de custòdia, s�ha emmarcat en els acords de custòdia del territori. L�actuació de la custòdia en aquests espais (la custòdia fluvial, CF) està subjecta a límits legals, com ara l�encaix amb la directiva marc de l�aigua, la determinació de l�àmbit d�actuació i de les administracions competents implicades. A Catalunya, les dades de l�últim inventari (2009) mostren que s�han realitzat 176 acords, que es desglossen en 5 tipus diferents. La protecció de gairebé 32.000 ha, tant en finques privades com públiques, posa de manifest el potencial d�aquests instruments, i la seva progressiva consolidació. Es proposa la intervenció de la CF en els recursos hídrics, independentment de la finca on es troben, per intervenir en els cabals de manteniment i les aigües regenerades. També es planteja el cas de les aigües privades, en què les entitats de CF podrien intervenir per garantir l�ús sostenible del recurs.