Federalismo plurinacional: una teoría política normativa

L'autor sosté que tot i que en els darrers anys els estudis de caire empiricopositiu han contribuït enormement al coneixement dels sistemes federals i els efectes de les seves estructures en aspectes de la vida política i social, aquestes contribucions no esgoten ni resolen per si soles la necessita... Deskribapen osoa

Egile nagusia: Máiz Suárez, Ramón
Formatua: Artikulua
Hizkuntza: Gaztelania
Argitaratua: Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics 2006
Sarrera elektronikoa: http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2134217
Etiketak: Erantsi etiketa bat
Etiketarik gabe, Izan zaitez lehena erregistro honi etiketa jartzen!
Azalaren irudirik gabe QR Kodea
Gorde:
Laburpena: L'autor sosté que tot i que en els darrers anys els estudis de caire empiricopositiu han contribuït enormement al coneixement dels sistemes federals i els efectes de les seves estructures en aspectes de la vida política i social, aquestes contribucions no esgoten ni resolen per si soles la necessitat d'una teoria normativa substantiva. Així, per exemple, la pregunta sobre l'estabilitat dels sistemes federals, pròpia de la teoria empiricopositiva, no soluciona per si mateixa aquella altra que es refereix a la justícia de l'organització politicoterritorial de societats complexes. En aquest sentit, l'article s'estructura en quatre apartats i unes conclusions. El primer apartat planteja la reflexió sobre l'important component normatiu que, explícitament o implícita, estructura i fonamenta les investigacions de caràcter empíric; les bases teòriques pròpies de la teoria normativa resulten decisives en la formulació de preguntes, hipòtesis i valoracions sobre del funcionament dels sistemes federals. El segon apartat tracta el silenci teòric, la invisibilitat del principi federal en el cànon de la teoria normativa liberal contemporània, bo i centrant el tema en l'aportació de John Rawls. El tercer apartat discuteix l'assumpció que el pactisme que fonamenta l'ideari federalista s'hagi de traduir necessàriament en una formulació contractualista del federalisme. El quart apartat analitza la naturalesa dels vincles comuns necessaris en un estat d'estats i, amb aquesta finalitat, mostra la necessitat de reintroduir en el debat, degudament reformulada, una determinada idea de nació.